L’escenari volia ser un bosc, amb el terra folrat d’una tela sinuosa que podíem imaginar un prat o un escampall de fulles. Hi havia plantes que delimitaven l’espai i al sostre unes branques pelades que després vam saber que eren d’un castanyer que els artistes van trobar mort al mig d’una fageda. Aquests artistes eren Rita Payés i “la seva troupe”, com diu ella.
Al teatre l’Artesana de Falset va costar que s’aixequés el teló perquè era l’últim dia del Festival Terrer 2024 i els polítics havien de fer els parlaments que pertoca si a canvi ajuden econòmicament que la iniciativa tiri endavant. El Festival Terrer és una perla del Priorat, un regal on s’hi ha implicat molta gent esperonats per un dels ideòlegs i director, Blai Rosés. El Terrer, que combina vi, música, arquitectura i paisatge, és l’evidència que un petit territori, en aquest cas la comarca del Priorat, pot oferir cultura d’alt nivell i demostrar que no tot s’acaba a les capitals. Organitzar uns concerts d’aquest talla costa molt, a banda de diners. S’ha de tenir fe i molta voluntat que allò tirarà endavant i que a més serà bo. I ja porten vuit temporades. I en aquesta edició hi ha passat més de 5.000 persones.
Rita Payés presentava el seu últim disc De camino al camino, amb cançons pròpies que parlen de la vida, la natura, la bellesa, l’amor, les petites coses. I amb una barreja d’estils: jazz, bossa nova, boleros, guitarra clàssica… Ella n’és la compositora de les peces, la que fa els arranjaments, la que canta i toca el trombó de vares. L’acompanya tota la família: la mare, la parella, el germà com artista invitat… Nou músics: bateria, baix (magnífic Horacio Fumero), dues guitarres i la cirereta del quartet femení de cordes, tres violins i un xel·lo, que realcen les harmonies de les composicions. Magnífic acabament d’un festival que ja espera retornar al 2025.